It's a big mistake.. but I also have to say that it depends on what you mean by being alone, so if you simply mean that you prefer, while you can, to lead an independent life without depending on anyone financially, or needing support to do your tasks in your day to day and having a good time hanging out with other people from time to time, then there is no problem if you are really at ease... but the moment you limit your relationship with other people to strictly necessary (doctors, shopping, miscellaneous management) you will start to get sick over time.
When I was young, I didn't want to relate to other people either (nor do I want to), or have children, I wanted to be alone. But now, almost 46 years old, I understand that it was the worst possible decision, because there are no people who can live alone without ending up developing serious mental illnesses (note that throughout history one of the worst punishments subject to people is that of isolation, be it in cells in a prison or be it on desert islands.. you had/you have to be very strong mentally not to end up crazy).
Having children?, because having children is pure survival, it's the easiest way to create a strong social fabric around you that you can rely on...unfortunately if that fabric goes wrong and you form a bad family, it can become for all the members more in a hell than in a bond of trust and unconditional love. But it is the most important social fabric that exists, the family... think that when my grandparents were born there were no social benefits such as retirement and those who had neither friends nor family were condemned to live on the charity of others and possibly starve to death on the street because they are sick or too old to work.
Right now I'm so dependent on other people that if it weren't for my mother I wouldn't even be able to write you this message, since I don't have the financial capacity to live in an apartment, nor pay for the Internet connection at the same time or buy a computer (I have savings, of course, but only because I don't pay my own expenses for cleaning, the home, food or clothes... that is, almost everything).
Similarly, the mere fact of writing messages in a forum already shows that our nature is that of social beings, otherwise I would not have more than 1300 messages written here, for example.
But everyone has the life they have to live, I hope things go better for you so you don't have to suffer with these kinds of thoughts.
//
És un error majúscul.. però també he de dir que depén del que entenguis per estar sol, doncs si simplement vols dir que prefereixes, mentre puguis, portar una vida autónoma sense dependre de ningú económicament, ni necessitat de suport per fer les teves tasques en el teu día a día i passant-ho bé quedant de tant amb tant amb altres persones, doncs no hi ha pas cap problema si realment hi estás a gust... però en el moment que limitis la teva relació amb altres persones al estrictament necessari (metges, compres, gestions diverses) et començaràs a posar malalt amb el temps.
Jo quan era jove tampoc volía relacionar-me amb altres persones (ni vull), ni tenir fills, volia estar sol. Però ara gairebé amb 46 anys he entés que va ser la pitjor decissió possible, perque no existeixen persones que puguin viure soles sense que acabin desenvolupant greus enfermetats mentals (fixa't que al llarg de la història un dels pitjors càstigs al que s'ha sotmés a les persones és el del aïllament, fos en cel·les en una presó o fos en illes desertes.. havies/has de ser molt fort mentalment per no acabar boig).
Tenir fills?, doncs tenir fills és pura supervivéncia, és la manera més fàcil de crear un teixit social fort al teu voltant en el que puguis confiar... malauradament si aquest teixit surt malament i formes una mala família, es pot convertir per a tots els integrants més en un infern que no pas en un lligam de confiança i amor incondicionals. Però és el teixit social més important que existeix, la família.... pensa que quan van néixer els meus avis no existien pas prestacions socials com la jubilació i els que no tenien ni amics ni família estaven sentenciats a viure de la caritat dels altres i posiblement a morir de fam al carrer per estar malalts o massa vells per treballar.
Ara mateix sóc tan dependent d'altres persones que si no fós per la meva mare ni tan sols podría escriure't aquest missatge, ja que no tinc pas capacitat económica per viure en un pis, ni pagar al mateix temps la connexió a Internet o comprar un ordinador ( tinc estalvis, es clar, però només porqué no pago les despeses própies de la neteja, la llar, el menjar o la roba.. és a dir, gairebé tot).
Igualment el sol fet d'escriure missatges en un fòrum ja demostra que la nostra naturalesa és d'éssers socials, sino jo no tindría pas més de 1300 missatges escrits aquí, per exemple.
Però cadascú te la vida que li ha tocat viure, espero que les coses et vagin millor perquè no hagis de patir amb aquests tipus de pensaments.
I feel you because i live in a small city without many job opportunities and they still get married and pray to god like it will solve their problems, imagine HOW FUC**D i am 
