Dead Ghost
Mestre del Temps
- May 6, 2022
- 1,332
What are the ailments or "chronic" diseases that you have cured in the most unlikely ways?
I had a knee pain from the age of 6 to 13 that disappeared one day (it was a very intense and strong pain that made me cry and no doctor could say what it was). I only got it when I was sitting in a chair or on the couch. At school I suffered a lot because of it. The solution to that immense pain in my knees was simply to sit with my legs straight, literally, the pain disappeared. In class I had to stand in front of everything so I could stretch my legs.
Years later it started again in high school because I sat in the back row and had to bend my legs to fit properly in my seat so as not to piss off the classmates in front of me. I sat in the front row again and that was the end of it (bad grades didn't work out, hehehehe).
I had vomiting and gastroenteritis every three months since I was 4 years old until I was 27 years old and they disappeared one fine day (until I was 44 years old I only vomited one day since I was 27 years old due to eating bad food in a restaurant).
How did it end? Well, I stopped drinking tap water... since then in Barcelona there are still times of gastroenteritis but they don't affect me anymore. What I don't understand is why it only affects certain people. My mother still drinks tap water and nothing happens to her, I myself cook with tap water when I boil food and nothing happens to me (but the water is boiled). This does not take away from the fact that I still have gastrointestinal problems, but these I mentioned specifically I no longer have them.
I had ear infections from the time I was a little boy (2 years old, as far as I remember) until I was 26 years old every winter... and since then I have only had them once when I sat next to a window . The solution was given to me by a doctor, she told me that putting absorbent cotton in my ear to avoid catching cold was the cause of the infections, since it prevented the passage of air and the wax accumulated inside (I did not understand it well). I have not put absorbent cotton in my ear again and I have been almost nineteen years without ear infections (the kind that can be cured with antibiotics).
I had, until I was 30 years old, a problem with hiccups, because when I got them I could last for days and days and would not let me sleep at night ... and now when I have only lasts a few seconds (a single hiccup or sometimes two, and that's enough). The solution was as simple as putting my neck as straight as possible (as if someone was pulling me by the head, catching a fictitious hair tail)... I succeeded one day when I was about to vomit in the street because the hiccups coincided with the dizziness and stomach problems.
Currently I have other health problems: dizziness, digestive problems, chilblains, anxiety, anger attacks, depression. I am testing for a long time and reproducing symptoms and I know more and more. I think the next things I will cure will be chilblains and vertigo (chilblains since January 2011 and vertigo since April 2002 -21 years will be soon-), I have a lot of ideas in my head.
Digestive problems I'm getting the hang of (since September 2018 I've had a very specific problem that I managed to reproduce this morning... and that means it's only a matter of time before I eradicate this ailment).
Regarding anxiety and anger attacks along with depression I have it more difficult because these bad béstias do not stop mutating and exhausting a lot, when you think you already have it they come from somewhere else. The anger attacks is what I must solve if or if (I have them only since November 2017) and I think I can get it if I make certain changes, but at the moment, as they are not possible, I must find another way.
Already the doctors could help me, alas no, that if it is not in the book they do not know where to move.
And you, what "perpetual" diseases have you managed to cure forever?
//
Quines són les dolències o malalties "cròniques" que us heu guarit de la manera més inversemblant?
Vaig tenir un dolor de genolls dels 6 anys als 13 anys que un bon día va desaparéixer (era un dolor molt intens i fort que feia plorar i cap metge em va saber dir que era). Només m'agafava quan era assegut a la cadira o al sofà. A l'escola patía molt per això. La sol·lució d'aquell inmens mal de genolls va ser simplement asseure'm amb les cames estirades.. literalment, el dolor desapareixia. A classe em vaig haver de posar al davant de tot per poder estirar les cames.
Anys més tard em va tornar a començar a l'institut perquè em vaig asseure a la darrera fila i tenía que flexionar les cames per cabre bé al meu lloc i no emprenyar als companys del davant. Em vaig tornar a seure a primera fila i es va acabar l'assumpte (les males notes no es van pas sol·lucionar, hehehe).
Vaig tenir vómits i gastroenteritis cada tres mesos desde els 4 anys fins els 27 anys i van desaparéixer un bon día (fins els 44 anys que tinc només un día vaig vomitar desde els 27 a causa d'ingerir menjar en mal estat en un restaurant).
Com es va acabar?, doncs deixant de beure aigua de l'aixeta... desde llavors a Barcelona continuen havent-hi passes de gastroenteritis però a mi ja no m'afecten. El que no entenc es perquè només afecta a determinades persones. La meva mare segueix prenent aigua de l'aixeta i no li passa pas res.. jo mateix cuino amb aigua de l'aixeta quan faig bullir el menjar i no em passa res (però l'aigua és bullida). Això no treu que segueixi tenint problemes gastrointestinals, però aquests que he esmentat concretament ja no els tinc.
Em vaig passar amb infeccions d'oïda desde ben petit (als 2 anys, que jo recordi) fins els 26 anys cada hivern.. i desde aleshores no n'he tingut més que una vegada que vaig seure a la vora d'una finestra. La sol·lució me la va donar una metgessa, em va comentar que el fet de posar-me cotó a l'oída per no agafar fred era la causa de les infeccions, ja que impedía el pas de l'aire i se m'acumulava la cera a dins (no ho vaig entendre bé). No m'he tornat a posar cotó a l'orella i porto gairebé dinou anys sense infeccions d'oïda (de les de curar amb antibiòtic).
Vaig tenir, fins els 30 anys, un problema amb el singlot, doncs quan m'agafava em podía durar dies i dies i no em deixava dormir a la nit... i ara quan en tinc només em dura uns pocs segons (un sol singlot o alguna vegada dos, i prou). La sol·lució va ser tan simple com posar el coll el màxim de recte possible (com si algú m'estirés del cap agafant una cua de cabell fictícia)... la vaig encertar un día que vaig estar apunt de vomitar al carrer perquè va coincidir el singlot amb els vertígens i els problemes d'estòmac.
Actualment tinc altres problemes de salut: vertígens, problemes digestius, panellons, ansietat, atacs d'ira, depressió. Estic fent proves de fa temps i reproduïnt símptomes i cada cop en se més.. Crec que les properes coses que em curaré seràn els panellons i els vertígens (els panellons els tinc desde Gener del 2011 i les vertígens desde Abril del 2002 -21 anys aviat-), tinc moltes idees al cap.
Als problemes digestius els hi estic agafant la mida (desde el setembre de 2018 tinc un problema molt concret que aquest matí he aconseguit reproduïr... i això vol dir que només és qüestió de temps que eradiqui aquesta dolència).
Respecte l'ansietat i els atacs d'ira junt amb la depressió ho tinc més díficil perquè aquestes males bésties no paren de mutar i esgoten molt, quan creus que ja ho tens et venen d'un altre cantó. Els atacs d'ira és el que he de resoldre si o si (els tinc només desde novembre del 2017) i crec que ho puc aconseguir si faig certs canvis, però a hores d'ara, com no són possibles, he de trobar una altra manera.
Ja podrien ajudar-me els metges, ai no, que si no surt al llibre no saben pas per on moure's.
I vosaltres, quines malaties "perpètues" heu aconseguit guarir per sempre?
I had a knee pain from the age of 6 to 13 that disappeared one day (it was a very intense and strong pain that made me cry and no doctor could say what it was). I only got it when I was sitting in a chair or on the couch. At school I suffered a lot because of it. The solution to that immense pain in my knees was simply to sit with my legs straight, literally, the pain disappeared. In class I had to stand in front of everything so I could stretch my legs.
Years later it started again in high school because I sat in the back row and had to bend my legs to fit properly in my seat so as not to piss off the classmates in front of me. I sat in the front row again and that was the end of it (bad grades didn't work out, hehehehe).
I had vomiting and gastroenteritis every three months since I was 4 years old until I was 27 years old and they disappeared one fine day (until I was 44 years old I only vomited one day since I was 27 years old due to eating bad food in a restaurant).
How did it end? Well, I stopped drinking tap water... since then in Barcelona there are still times of gastroenteritis but they don't affect me anymore. What I don't understand is why it only affects certain people. My mother still drinks tap water and nothing happens to her, I myself cook with tap water when I boil food and nothing happens to me (but the water is boiled). This does not take away from the fact that I still have gastrointestinal problems, but these I mentioned specifically I no longer have them.
I had ear infections from the time I was a little boy (2 years old, as far as I remember) until I was 26 years old every winter... and since then I have only had them once when I sat next to a window . The solution was given to me by a doctor, she told me that putting absorbent cotton in my ear to avoid catching cold was the cause of the infections, since it prevented the passage of air and the wax accumulated inside (I did not understand it well). I have not put absorbent cotton in my ear again and I have been almost nineteen years without ear infections (the kind that can be cured with antibiotics).
I had, until I was 30 years old, a problem with hiccups, because when I got them I could last for days and days and would not let me sleep at night ... and now when I have only lasts a few seconds (a single hiccup or sometimes two, and that's enough). The solution was as simple as putting my neck as straight as possible (as if someone was pulling me by the head, catching a fictitious hair tail)... I succeeded one day when I was about to vomit in the street because the hiccups coincided with the dizziness and stomach problems.
Currently I have other health problems: dizziness, digestive problems, chilblains, anxiety, anger attacks, depression. I am testing for a long time and reproducing symptoms and I know more and more. I think the next things I will cure will be chilblains and vertigo (chilblains since January 2011 and vertigo since April 2002 -21 years will be soon-), I have a lot of ideas in my head.
Digestive problems I'm getting the hang of (since September 2018 I've had a very specific problem that I managed to reproduce this morning... and that means it's only a matter of time before I eradicate this ailment).
Regarding anxiety and anger attacks along with depression I have it more difficult because these bad béstias do not stop mutating and exhausting a lot, when you think you already have it they come from somewhere else. The anger attacks is what I must solve if or if (I have them only since November 2017) and I think I can get it if I make certain changes, but at the moment, as they are not possible, I must find another way.
Already the doctors could help me, alas no, that if it is not in the book they do not know where to move.
And you, what "perpetual" diseases have you managed to cure forever?
//
Quines són les dolències o malalties "cròniques" que us heu guarit de la manera més inversemblant?
Vaig tenir un dolor de genolls dels 6 anys als 13 anys que un bon día va desaparéixer (era un dolor molt intens i fort que feia plorar i cap metge em va saber dir que era). Només m'agafava quan era assegut a la cadira o al sofà. A l'escola patía molt per això. La sol·lució d'aquell inmens mal de genolls va ser simplement asseure'm amb les cames estirades.. literalment, el dolor desapareixia. A classe em vaig haver de posar al davant de tot per poder estirar les cames.
Anys més tard em va tornar a començar a l'institut perquè em vaig asseure a la darrera fila i tenía que flexionar les cames per cabre bé al meu lloc i no emprenyar als companys del davant. Em vaig tornar a seure a primera fila i es va acabar l'assumpte (les males notes no es van pas sol·lucionar, hehehe).
Vaig tenir vómits i gastroenteritis cada tres mesos desde els 4 anys fins els 27 anys i van desaparéixer un bon día (fins els 44 anys que tinc només un día vaig vomitar desde els 27 a causa d'ingerir menjar en mal estat en un restaurant).
Com es va acabar?, doncs deixant de beure aigua de l'aixeta... desde llavors a Barcelona continuen havent-hi passes de gastroenteritis però a mi ja no m'afecten. El que no entenc es perquè només afecta a determinades persones. La meva mare segueix prenent aigua de l'aixeta i no li passa pas res.. jo mateix cuino amb aigua de l'aixeta quan faig bullir el menjar i no em passa res (però l'aigua és bullida). Això no treu que segueixi tenint problemes gastrointestinals, però aquests que he esmentat concretament ja no els tinc.
Em vaig passar amb infeccions d'oïda desde ben petit (als 2 anys, que jo recordi) fins els 26 anys cada hivern.. i desde aleshores no n'he tingut més que una vegada que vaig seure a la vora d'una finestra. La sol·lució me la va donar una metgessa, em va comentar que el fet de posar-me cotó a l'oída per no agafar fred era la causa de les infeccions, ja que impedía el pas de l'aire i se m'acumulava la cera a dins (no ho vaig entendre bé). No m'he tornat a posar cotó a l'orella i porto gairebé dinou anys sense infeccions d'oïda (de les de curar amb antibiòtic).
Vaig tenir, fins els 30 anys, un problema amb el singlot, doncs quan m'agafava em podía durar dies i dies i no em deixava dormir a la nit... i ara quan en tinc només em dura uns pocs segons (un sol singlot o alguna vegada dos, i prou). La sol·lució va ser tan simple com posar el coll el màxim de recte possible (com si algú m'estirés del cap agafant una cua de cabell fictícia)... la vaig encertar un día que vaig estar apunt de vomitar al carrer perquè va coincidir el singlot amb els vertígens i els problemes d'estòmac.
Actualment tinc altres problemes de salut: vertígens, problemes digestius, panellons, ansietat, atacs d'ira, depressió. Estic fent proves de fa temps i reproduïnt símptomes i cada cop en se més.. Crec que les properes coses que em curaré seràn els panellons i els vertígens (els panellons els tinc desde Gener del 2011 i les vertígens desde Abril del 2002 -21 anys aviat-), tinc moltes idees al cap.
Als problemes digestius els hi estic agafant la mida (desde el setembre de 2018 tinc un problema molt concret que aquest matí he aconseguit reproduïr... i això vol dir que només és qüestió de temps que eradiqui aquesta dolència).
Respecte l'ansietat i els atacs d'ira junt amb la depressió ho tinc més díficil perquè aquestes males bésties no paren de mutar i esgoten molt, quan creus que ja ho tens et venen d'un altre cantó. Els atacs d'ira és el que he de resoldre si o si (els tinc només desde novembre del 2017) i crec que ho puc aconseguir si faig certs canvis, però a hores d'ara, com no són possibles, he de trobar una altra manera.
Ja podrien ajudar-me els metges, ai no, que si no surt al llibre no saben pas per on moure's.
I vosaltres, quines malaties "perpètues" heu aconseguit guarir per sempre?
