If I'm calm I like to see how sunlight reflects on objects around me, on my skin or on other people's hair (natural hair, the dye is opaque and doesn't light up from within) .
I also like the movement and trying to figure out where the air is moving and hearing how it rubs against things...seeing tiny little things like a little spider covering itself with a piece of leaf as it goes wherever it goes because you think it doesn't you see her, hehe
I like the touch of fresh water (the sea less so) if it's not too cold and touching a drop with the tip of my fingers to feel its tension.
I like the Moon very much and I love her equally, I always say that she is my second mother just as the Sun is my second father.
The problem is that in the city, especially in Barcelona, it is very difficult to enjoy what surrounds you: there is noise, people are shouting, the pace of life is too high to enjoy life, the neighbors do not respect you. ..
To enjoy things the mind must be calm, otherwise it is impossible, because you only see problems and suffering everywhere until you mistakenly question the reason for your existence.
I need to enjoy my mind in peace and for it to enjoy my surroundings in peace, otherwise I always wish to die before facing and following a style or mode of living that does not correspond or fit with my way of relating- me with the world
The rest doesn't matter.
//
Si estic tranquil m'agrada veure com es reflecteix la llum del sol en els objectes del meu entorn, a la meva pell o al cabell d'altres persones (cabell natural, el tenyit és opac i no s'il·lumina per dins).
M'agrada també el moviment i intentar esbrinar per on es mou l'aire i escoltar com frega les coses... veure petits éssers minúsculs com una petita aranyeta cubrint-se amb un tros de fulla mentres va on sigui perquè es pensa que no la veus, jeje.
M'agrada el tacte de l'aigua dolça (la del mar menys) si no es gaire freda i tocar una gota amb la punta dels dits per notar la seva tensió.
La Lluna m'agrada molt i me l'estimo igual, sempre dic que és la meva segona mare així com el Sol el meu segon pare.
El problema es que a ciutat, sobretot a Barcelona, es molt difícil gaudir del que t'envolta: hi ha soroll, la gent parla a crits, un ritme de vida massa elevat per gaudir de la vida, els veïns no et respecten,...
Per gaudir de les coses la ment ha d'estar en calma, sino és impossible, doncs només veus problemes i patiment per tot arreu fins a qüestionar-te equivocadament la raó de la teva existència.
Jo necessito gaudir de la meva ment en pau i que aquesta gaudeixi del meu entorn en calma, en cas contrari sempre desitjo morir abans que fer front i seguir un estil o mode de viure que no es correspón ni encaixa amb la meva manera de relacionar-me amb el món.
La resta no importa.
